alt

El tancament de Can Pitarra

category

Cultura

author

23unlimited

Ahir ens fèiem ressò, gràcies a El Periódico, del tancament del mític Can Pitarra de Barcelona. Un establiment més cedeix a les pressions del boom turístic per donar pas a un Pub Irlandès. Per a nosaltres és totalment incomprensible que l’ajuntament de la ciutat permeti el tancament d’aquests restaurants per donar permís per a l’obertura d’aquest tipus de bars amb clientela turística.

El que si s’ha salvat, gràcies al Ateneu Barceloní és tota aquella documentació relacionada amb l’escriptor i que ho guardarà en el seu arxiu així com tot el fons personal que està en el Institut del Teatre.

Per qui no conegui la història d’aquest restaurant de tota la vida, explicar-vos que era com un temple a la memòria de l’escriptor Frederic Soler, Pitarra. Uns fogons que amb diversos noms porten funcionant des que va deixar de ser la rellotgeria del Sr. Pitarra en 1890 per transformar-se en un menjador que en primer lloc es va dir Ca Cisco, posteriorment Ca Sogues i des de 1987 Ca Pitarra.

Un restaurant que pertence a la saga d’aquells establiments centenaris de la ciutat. Una llista curta a causa dels estralls de la guerra civil i que tant va afectar a l’hostaleria de la ciutat comtal. El més antic de Barcelona és Can Culleretes, obert des de 1786 seguit pels Caracoles al 1835 i el Set Portes obert al 1838. Altres restaurants que formen part d’aquesta selecta llista són el Gaig (1869), La Clara (1872), Casa Rafael (1873), Recasens (1901), Can Solé ( 1903), Ca Ros (1911) , el Túnel (1923), l’Agut (1924), Casa Leopoldo (1929), Amaya (1940), Brasserie Flo i Caballito Blanco (1950).