alt

La Plaça del Teatre

category

Cultura

author

23unlimited

Tradicionalment, l’espai situat davant del portal de Trencaclaus o d’Escudellers ha estat conegut com el pla de les Comèdies, des que al segle XVI s’hi va instal·lar just davant el Teatre de la Santa Creu. No obstant, l’aspecte actualno el va agafar fins el segle XVIII, quan van enrunar la muralla i va desparèixer la placeta de la Palla i els carrers del Llorer i del Joc de la Rutlla. mentre la part alta del passeig era ocupada per dròpols, estudiants i gent de mala vida, aquest tros sempre va ser ocupat per la bona societat. molt a prop s’estenia la via més senyorial de Barcelona, que era el carrer Ample, i el més comercial i elegant, que era el d’Escudellers. L’any 1781 es posaren aquí les primeres cadires de lloguer per prendre la fresca, patrocinades per la Junta de Dames que d’aquesta manera finançaven les escoles per infants pobres. Llavors els arbres del passeig estaven ocupats per estols de pardals que feien una gran cridòria a tota hora. La gent deia que cada dia els ocells barcelonins no paraven de fer soroll.

Com escrivia en Carandell:<< Tor anuncia el desordre en aquest lloc. Ni tan sols els costats de la plaça són precisos. El teatre, amb la seva façana boteruda, constitueix un d'aquests costats, però es fica clarament a la rambla dels Caputxins, per dalt, i no arriba fins a final de la plaça, per baix, que s'ha de completar amb les primeres cases de la Rambla de Santa Mònica>>. L’actual teatre Principal va ser una donació del particular Joan Bosch a l’hospital de la Santa Creu, al qual el rei Felip II va concedir el privilegi de fer representacions dramàtiques en exclusiva a Barcelona. Les obres van començar el 1597 i es va enllestir sis anys després. Llavors era conegut com el Corral de les Comèdies i era de fusta, el primer edifici de pedra no es va fer fins l’any 1729 i va ser conegut com les Cases de l’Òpera. El 1787 va patir un primer incendi que el va devastar completament, però gràcies a les generoses dotacions de l’aristocràcia local es va poder reconstruir de nou en poc més d’un any. Va ser llavors quan va començar a ser conegut com el Teatre de la Santa Creu. Aquest patriarca de les arts dramàtiques va regnar pràcticament en solitari fins que li va sortir un primer competidor al convent dels Caputxins ( ara la Plaça Reial ) on s’havia obert el teatre Nou. Llavors la rivalitat era entre els espectadors creuats de la Santa Creu i els caputxinets del Nou, que sovint acabaven a bufetades. L’òpera era com el futbol avui en dia, i aquesta guerra de Hooligans va propiciar un canvi de nom en aquest teatre que va passar a dir-se Principal. No obstant, el Nou no va reeixir, i el 1847 li sortia nova competència a la mateixa Rambla amb el Liceu. Aquell mateix any, el Principal va ser reformat i s’hi va fer la façana que coneixem.

El teatre Principal va anar perdent pistonada a mesura que creixia el seu veí del passeig i a finals del segle XIX ja mostrava símptomes d’envelliment. L’any 1915 va patir un segon incendi, i encara en va patir un tercer el 1924 i un quart al 1933. En aquella etapa es va convertir en el millor music-hall de la ciutat, de la mà de l’empresari Fernando Bayés. Presentava totes les novetats que sortien a París, i va ser qui va fer desaparèixer el vell teatre de cupletistes i va posar de moda la revista, les varietats i el cinema. Es dona la circumstància que aquest va ser el primer lloc a Barcelona on es va escoltar una banda de jazz l’any 1920. Ho explica Jordi Pujol Baulenes alseu fantàstic Jazz en Barcelona 1920-1965. En Bayés va portar una banda de músics negres directament des de la capital francesa, va buidar la platea de cadires i va convertir la sala en un esbojerrat dancing que va causar sensació a la ciutat.

A la dècada de 1930 el Principal encara va viure algun moment de glòria, com l’estrena de Doña Rosita la soltera de Federico García Lorca interpretada per Margarida Xirgu. però després de la Guerra Civil va entrar en decadència, mentre les noves autoritats li espanyolitzaven el nom per Principal Palacio. Adaptant-se a les noves realitats, es va convertir en el cinema Latino, s’hi va instal·lar el frontó Jai Alai, la sala de billars Monforte i la Cúpula Venus, que va ser un cabaret molt important durant els primers anys de la Transició. La finca va ser comprada pel Grup Balañà l’any 1979, que hi va fer dues sales d’exhibició. Passades diverses peripècie, l’any 2003 va tancar les seves portes per obrir novament la tardor del 2013.

EXTRACTE DEL LLIBRE BARCELONA A CAU D’ORELLA DEL XAVIER THEROS

NEWSLETTER

Mantente informado de nuestras novedades. Suscribirte aquí:


Autoritzo a rebre informació sobre manairo.com

Síguenos


  |     |     |    

Descárgate la app de Manairó
android    apple

Contacto

Email: info@manairo.com
Tel: 93 231 00 57

Aviso Legal
Políticas de Cookies
Política de Privacidad

2018 @ Manairó Restaurant | desarrollado por 23Unlimited.com